La novel·la de l’autor de Dolores (el Baix Segura), publicada per Llibres de la Drassana, obtingué el Premi Diafebus de Novel·la Juvenil i és una de les estrenes literàries més abellidores de la temporada. Una obra coral, divertida i hedonista que es mou per la Dénia estiuenca a ritme de misteri i dels escrits de John Dos Passos.
Com has plantejat l’escriptura d’una novel·la en què confluïxen tants personatges importants i secundaris, cadascú amb la seua part de trama? Saps allò dels escriptors de brúixola o mapa? En este cas ha sigut quasi escaire i cartabó. He hagut de ser molt rigorós per a equilibrar tots els elements i no caure en repeticions, que cap personatge prevalguera sobre la resta, que el misteri es presentara i desgranara al seu ritme… En eixe sentit, és una novel·la molt conscient i molt artesanal, molt disciplinada… llevat del final, que el vaig escriure i reescriure amb el cor fins a aplegar a un clímax i una resolució final que són les que em pareixien millor.
